El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers. Així, cal destacar l'ús de dos sistemes d'escriptura diferents al nord i al sud, l'ús exhaustiu de l'escriptura al nord en front de l'ús residual al sud, l'absència d'escultura al nord que contrasta amb les manifestacions brillants del sud, l'ús de falcates al sud i d'espases cèltiques tipus La Tène al nord, grans tombes i monuments funeraris al sud, en contrast amb els petits túmuls i esteles inscrites del nord, decoració ceràmica geomètrica al nord i figurada al sud, etc.
Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί) foren un poble
iber que habitava la part costera de la província de Barcelona al nord del riu Llobregat i fins al Tordera.Les ciutats principals del seu territori foren:
Barcino (Barkeno, Barcelona); Baetulo (Baitolo, actual Badalona, a la vora del riu Baetulo, avuiBesòs); Ilturo, predecessora de (Iluro actual Mataró); Lauro; Egara (Terrassa) i Blanda (Blanes, prop del riu Larnum, avui Tordera). Barkeno fou fundada vers els segle VI aC (encara que després potser fou refundada pels cartaginesos). Anteriorment va existir una ciutat a Montjuïc, que probablement es deia Laie, la qual donà el nom als laietans.
"La Laia l'arquera situada a la Porta Laietana, va viure en el poblat de Burriac. Amb el pas del temps la seva tribu de Laietans va baixar al Maresme i es va convertir en Artemisa, deessa de la llum de la lluna, dona d'un rei grec, caçadora i recol.lectora d'herbes medicinals.L'arc de la Laia apunta cap a Burriac i la fletxa de l'energia positiva simbòlicament uneix el present i el passat"
